A les 9 del matí ja estàvem al port comprant els bitllets del ferri cap a Capri, no ens el havien volgut vendre’ls el dia abans, encara no saben perquè, el taquiller, que semblava el Burt Reynols, sense ni treure’s les ulleres de sol, només ens deia “domani no, oggi” i d’aquí no sortia … l’únic que vam aconseguir van ser els horaris.
Una hora de viatge i ja erem a l’illa. D’entrada, el port ens va agradar més el de Pócida. Un cop comences a caminar pels estrets carrers de la mega-arreglada Capri, i vas descobrint unes botigues mega-cares, entens que has entrat a un altre món, el de la gent amb molta pasta.
Per nosaltres, però, la gràcia de Capri, l’hem trobat caminant pels carrers més allunyats, on es conserva l’encant rural, amb les villes destartalades , horts plens de verdures, carrers on no hi passen ni motos ni cotxes … I un silenci que, després de Nàpols, es valora molt.
L’illa té dues ciutats importants, Capri i Anacapri, com que ja sabíem que amb un dia no hi havia temps de tot, ens hem quedat a Capri i els seus voltants, a la part oriental de l’illa.
Primer de tot hem caminat un parell de km fins a la Villa Jovis, les restes del palau de Tiberi, però com que som temporada baixa l’hem trobat tancat. També estava tancat el parc Astarita, un parc públic que està al costat, però com que tenia la valla més baixa (i no hi havia cámeres 🙂 l’hem saltar i així hem pogut baixar per les escales que baixen pel penyasegat i admirar el fantàstic paisatge. Per aquí ens hem acostat una mica més a les restes arqueològiques de la villa de Tiberi, i ens hem trobat cabres salvatges i tot!
Després hem reculat per anar a veure l’arco naturale, un enorme arc rocós format per l’erosió marina.
Baldats de tanta pujada i baixada … l’illa no es pot dir que sigui plana precisament, hem fet cas d’un “lugarenyo” que ens ha recomanat un restaurant de cuina napolitana molt bo: el Vesyouvio, allí ens hem atipat amb uns antipasti a base d’albergínies amb parmesà i pastís de pasta, i un bacallà i pasta amb patata i gorgonzola com a plat principal. Per acabar-ho de rematar ens hem menjat un baba, com un borratxo (amb molt de ron!) típic de Nàpols. De fet volíem tiramissú i limoncello i l’amo ens ha mirat amb una cara de “guiris!!” I ens ha dit que no, un baba i un xupito de Fragolino, un licor de maduixa, molt bo tot!
Per fer-ho baixar hem caminat fins als jardins d’August, que en sí no són res de l’altre món, però que té unes vistes espectaculars de les illes Faraglioni.
A les quatre hem baixat cap al port i a les 17.30h ja estàvem passejant entre el sorollós trànsit napolità. Hem donat un tomb pel Castel Nuovo, fins la piazza del Plebiscito, hem pujat per la via Toledo fins agafar Corso Umberto I. Allí ens hem desviat per la Via Duomo fins que es creua amb la via Tribunale, i al cap d’una estona ja erem a l’hotel morts i rebentats.
Loop : la volta al món per parts 