Vatnajökull

IMG_1244.JPG A Höfn va estar plovent tota la nit, i l’endemà al matí encara seguia plovent, a més a més amb una ventada que feia por. Veient la que queia vam decidir anar a la biblioteca a descartegar targetes, allí ens van deixat un portàtil i vam estar una hora mirant fotos i esperant que canviés el temps, al final, veient que no canviava, i animats per la bibliotecària que wna va dir que a Skaftafell acostumava a fer millor temps que ha Höfn, vam decir començar la ruta.

La primera parada va ser el llac de Jökuldárlón, un llac ple d’icebergs a la deriva, amb foques nedant entre ells, tot molt espectacular sinó fos pel fet que plovia i feia un vent gèlid que no et deixava estar molta estona fora del cotxe o et quedaves negat. Tot i el mal temps el llac és una passada, o sigui que amb sol ha de ser increïble. Vam estar una estona dins el cotxe, aparcat estratègicament, des d’on podiem veure lea foques nedant tranquil.lament, mentre ens preníem una crema de xampinyons ben calenta per fer-nos passat el fred.

Veient que no canviava el temps, vam desistir de caminar fins a la glacera i marxar a Skaftafell. De camí, però, ens vam aturar a un camí on creiem que podríem arribar a una de lea llengües del glaciar, i després d’uns 30 minuts va ser així, a més a més va parar de ploure i el vent es va aturar de cop, impressionant! Unes vistes increïbles!

Després, ja més animats vam arribar a Skaktafell, el parc nacional de Vatnajökull sud, i tal com ens havia dit la bibliotecària allí el temps era millor, sense vent i amb quasi gens de pluja.
Eren les quatre i vam veure que l’última sortida per anar a caminar sobre el gel feia una hora que havia marxat, tot i saber-nos greu tampoc va ser un gran trauma ja que a Nova Zelanda ja havíem tingut aquesta experiència.

Així que vam decidir fer els 45′ de recorregut fina arribar a la cataracta de Savartifoss, la cascada negra, un salt d’aigua entre columnes de basalt, potser una de les més fotografiades del país. Un cop allí vam decidir pujar una mica més amunt, on hi ha un mirador on pots veure una bona part del parc, allí si que feia tanta ventada que vam haver de baixar pitant.

Després de la caminada vam decidir marxar al poble on teníem l’hotel, un poble pràcticament impossible de pronunciar: Kirkjubæjarklausur. Els 45′ de camí van ser tota una sorpresa, primer ens vam trobar creuant els Sandar, una zona plana totalment desolada, una carretera recte entre sorra negre amb la glacera de fons, un paisatge espectacular.

Més endavant ens vam trobar amb algunes cataractes molt xules i unes quantes granges que teníen alguna edificació amb les teulades cobertes de gespa, alguna amb les parets i tot, semblaven casetes del hobbit.

Un cop instal.lats a la guesthouse, vam descobrir que teníen un restaurant bastant bé de preu i va resultar ser un dels dies que millor hem sopat, vam tastar el xai i l’estofat islandès de peix (com un trinxat de peix i patata), boníssim!

Anuncis

One response to “Vatnajökull

  1. Els Plana-Riqué

    Caram nois!!! Tanta deversitat de paisatge i temps com de cremes k us esteu posant entre pit i esquena!!:-D

    Molt xulo tot el k ens expliqueu!! Petons!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s