Tag Archives: Bolivia

Uyuni

L’anada de Potosí a Uyuni va ser memorable, 200 km en sis hores sobre una  carretera sense esfaltar, plena de bots, i a més a més, enmig del desert (de pedres, no us penseu que d’arena) vam haver de fer una parada perquè l’autobús no acabava de funcionar bé.

Quan vam arribar vam contractar un tour de dos dies concentrat en un: cementiri dels trens a Uyuni, Colchani, a veure com es feia el procés de la sal, després cap al salar, l’illa Incahuasi, on hi havia cactus de 9 metres, i finalment al volcà Tunupa, on als peus vam veure flamencs i a la falda del volcà vam poder entrar en una tomba preinca autèntica, amb una família de  mòmies inclosa.

El salar …IMPRESIONANTE! realment el salar d’Uyuni és un dels paisatges més espectaculars que hem vist mai, sinó mireu les fotos. Ha aconseguit que pensem que no ens podíem saltar Bolívia, era imprescindible, a més a més encara no està massa massificat i va ser genial! Vam llogar un jeep amb guia, el senyor Cristóbal,  i de les 9 del matí fins les 7 de la tarda vam estar fent una ruta pel salar, semblava que estiguéssim sols allí, no se sentia res de res, i ens vam dedicar bona part a fer mils de fotos (no us preocupeu, no és una amenaça, només en veureu unes quantes). Continua llegint

Sucre i Potosí

Sucre ha millorat la nostra opinió sobre Bolívia. Vam arribar de bon matí després de passar la nit en un autobús “recòmode”, ja n’hauríem de tenir per allí d’aquests, amb manteta inclosa.

Sucre és la ciutat blanca, tot i que ens pensàvem que ens agradaria més, la veritat és que és una de les ciutats de Bolivia més xules que hem vist, les cases són blanques amb les balconades fetes de fusta tallada. Molt segura i tranquil·la. Vam anar fins el mirador del monasterio de la recoleta, vam passejar per la ciutat, veien la catedral i un redemunt de convents,  i fins i tot vam anar al cementiri, per anar-hi un autobusero simpàtic ens va portar gratis perquè va dir que havia de passar per davant; es veu que quasi tota la seva família havia estat a Barcelona cinc anys, ara només n’hi quedaven cinc, de parents.

Vam provar el menjar típic d’allí, el xoriço (picant!), i ja portem dos dies menjant una carn boníssima, això sí que ho enyorarem.  Al mercat, per no faltar als nostres bons costums, vam veure els sucs, que bons! Ah! la Laia i l’Adrià, després de 15 dies de buscar un cafè bo per fi en van trobar un d’aceptable. Continua llegint

Isla del Sol i La Paz

Ahir va ser un dia de relax, vam agafar una espècies de golondrina i vam donar un tomb pel Titicaca bolivià, ens ha portat a l’illa del sol, que semblava el paradís dels hippies, i a les illes flotants, aquestes últimes una presa del pèl pels guiris. L‘Illa del sol ens ha agradat molt, semblava impossible que estiguéssim envoltats d’un gran llac d’aigua dolça, teníem la sensació d’estar en una illa grega, fins i tot hi havia platja!

A 3800 metres d’altura, i amb el reflexe del sol a l’aigua, anem tots vermellets com a gambes; va ser estranya la sensació de cremar-se amb el sol i tenir fred.

Tot anant amb el bus cap a La Paz, durant la tarda-nit, ens vam parar a passar el llac Titicaca amb una espècie de Patera, podríem dir que és semblant a creuar l’Ebre però aquí els recursos són mooooolt inferiors. L’autobús va creurar sobre una plataforma de fusta, tipus palet grandiós, i nosaltres fent viatges amb llantxes tipus patera, això sí, amb motor i amb servei de mamta pel fred. Ens va agafar un atac de riure.

Avui hem passat el dia donant un tomb per La Paz, la veritat és que no ens ha agradat massa, menys que Lima, a més a més tot són pujades i baixades, no hi ha cap carrer pla, i a quasi 4000 metres això es fa bastant pesat.

Aquesta nit marxem a Sucre, diuen que és una de les ciutat més xules del país, unes altres 12 hores d’autobús, ja és el nostre segon llit.

A3&L&M

Ja hem saltat a Bolivia, i altre cop festes

Després d’una nit i un matí en bus ja som tots a Bolivia. Passant la frontera hem tingut la sensació de ser uns espaldas mojadas, hem baixat del bus a la frontera de Perú, hem caminat uns metres carregats amb les motxilles en tierra de nadie, per un descampat per anar a la frontera de Bolivia, totalment caotic, je je je.

Ja som a Copacabana i per variar son festes, les festes de la independencia i les de la verge de Copacabana, es veu que els peruans hi tenen devoció i n’hi ha moltissims, aquest poble es un caos, per tot arreu gent, petards i paradetes d’allò més kitch que venen verges amb llumetes, rosaris, espelmes, junt amb ornaments pel cotxes que s’han de beneir, tot això enmig de parades de menjar, roba, joguines, estris de cuina … son les 8.50 de la tarda i sembla que no pensin plegar. Ens han dit que a les 9 hi ha focs artificials i tot.

Demà anirem a veure les illes del sol i les flotants, i per la tarda cap a La Paz.

De moment Peru 1- Bolivia 0, aixo es mes caotic, mes brut, la gent no es tant amable … potser perquè son festes, a veure si d’aqui 10 dies canviem d’opinio.

Anem a sopar!

A3&M&L