Jerusalem, sorprenent

Després de deixar les coses al hostel vam decidir anar a donar un tomb pel mercat de Mahane Yehuda, el mercat, on es pot trobar tot allò que vulguis per menjar. Els mercats sempre són interessants, pots veure-hi la vida quotidiana, el dia dia dels llocs, i aquí ja vam poder començar a veure la diversitat que hi ha, ens va sorprendre molt veure molts homes amb kippa i bastantes noies amb un mocador envoltant els cabells.
Vam dinar al mateix mercat, l’hummus aquí és una mica diferent, més cremós.

Després vam baixar xino xano fins la ciutat antiga, resulta que les portes són més petites del que esperavem, i ens vam saltar la de Damasc, al final vam entrar per la d’Herodes, que entra directament al barri musulmà que ja estaven tancant les paradetes, total, que un forner, veient a dues guiris perdudes per aquells carrerons estrets va sortir i ens va indicar on era la via dolorosa, un dels carrers principals, i vam acabar a la zona armènia (el casc antic està dividit en 4 zones: cristiana, jueva, musulmana i armènia), on feien un festival medieval, amb balls, cançons i lluites de cavallers, curiós.

Massada i el mar mort

Després de Wadi Rum un taxi ens va portar a la frontera, curiosament només érem nosaltres i dos britànics que també estàven al campament beduí, i sort que hi éren!! Perquè no sabíem que hi havia taxes de sortida i ja no teníem dinars, i ens van deixar els diners. Al final també ens van portar en cotxe a Massada, ells anaven a Ein Gedi, al costat. Resulta que un vivia a Jerusalem des de feia sis anys, i l’altre havia vingut de visita.

Pel camí vam passar per les muntanyes de Sodoma i Gomorra, ara entenc perquè la dona de Lot es va quedar de sal … estan al costat del mar mort!

Wadi Rum, el desert de Lawrence d’Aràbia

Després de Petra vam marxar cap al sud, per passar un dia i una nit al desert. El taxi ens va venir a buscar a les 7 i a quarts de deu ja estàvem amb el guia i la seva furgoneta pick up amb el sostre tapat amb mantes perquè no ens moríssim de calor.

Aquest guia va resultar ser un boig que ens va pujar per dunes amb el cotxe, ens va fer passar fins el fons del congost de Jebek Khazali, “escalant” parets, ens va fer saltar sobre el pont de roca de Umm Fruth per fer-nos una foto (resulta que amb nosaltres va descobrir que li encantava fer fotos amb la reflex) i ens vam fer tots tres fotos entre nosaltres fent tonteries a la posta de sol, molt divertit! A més de fer-nos dir frases en àrab a altres guies que es pixaven de riure amb nosaltres. També ens va portar al manantial de Lawrence, on els camells van a beure, a les dunes vermelles de Al-Basay, a les restes de la casa d’E.T. Lawrence, i a les inscripcions nabatees fetes a les roques, a més de fer-nos un dinar boníssim: amanida i tomàquet amb carn, al mig del desert, ah! I vam fer migdiada i tot. Un dia genial!

Petra

Hem passat dos dies absolutament fascinades a Petra, la ciutat rosa. Increïble el que hi ha allí!

El primer dia vam entrar a les vuit del matí i fins les cinc no vam sortir: vam fer El Siq, el congost de 1.2 km que et porta davant el Tresor, poc a poc, vas veient la façana, el primer cop que ho veus se’t queda la pell de gallina. Quan hem arribat estava ple de camells burros, autòctons i guiris, tot i que no excessivament, els avantatges d’anar-hi fora de temporada.
El trésor és la imatge que tots tenim de Petra, de fet és l’edifici millor conservat per la seva situació, però hi ha mooooltes més coses durant els 8 km de camí.