Costa amalfitana

IMG_2075.JPG

Dissabte, abans de les nou del matí ja estàvem asseguts a un tren de la Circumvessuviana, per anar cap a Sorrento i d’allí agafar un autobús cap a Positano, a la costa amalfitana, les “cinque terre” del sud d’Itàlia. El tren ja va ser tota una experiència, devia ser l’hora, però estava ple se romanesos amb bosses, semblava que havíem agafat el tren a l’hora que ells anaven cap a treballar. A més a més el tren era molt vell i feia un soroll impressionant! Semblava que haguéssim de perdre alguna part del tren!

Positano és un poblet tranquil, molt ben arreglat, i, sobretot, molt silenciós! Ah! I molt fotogènic. Les cases estan totes juntes, apilades sobre la pendent que fa cap a la platja, i com es pot suposar, el poble no té no un carrer pla, tot són pujades i baixades. El poble no té cap cosa destacable, però està molt bé per anar a passar unes horetes tranquil.les passejant i fent un expresso.

IMG_2089.JPG

La tranquil.litat se’ns va acabar quan vam agafar l’autobús per anar al següent poble Amalfi, i l’autobusero ens va dir que només ens podia portar fins al poble del costat, Praiano, i que ens deixava a 5km, ja que la carretera estava tallada … el que no ens va dir és que no només la carretera estava tallada, sinó que perquè ela cotxes ni les motos passéssin havien posat 3 valles de més de 2 metres que havíem de creuar, la primera arrastrant-nos per sota i les dues següents escalant-les i passant-les per sobre … Amb nosaltres també hi havia una parella de francesos que a més a més anaven amb les motxilles i, per acabar-ho de fer més surrealista, a l’última ens vam trobar uns ciclistes que van haver se passar lea bicicletes … un dia que no oblidarem! Aixó sí, les vistes dels cinc km eren espectaculars.

Per culpa de la carretera tallada se’ns va fer tard i ja vam decidir no anar a veure Ravello i quedar-nos a Amalfi a dinar. Amalfi és un poblet petit de la costa que resulta que antigament era méa gran, però que, degut a un terratrèmol, tot el casc antic (i els seus habitants) es van enfonsat al mar al segle XIV.

A les quatre vam agafar un bus cap a Salerno i d’allí un tren a Nàpols, i a les sis ja hi erem. Per fer temps per sopar, vam decidir agafar el funicular fins a la zona de Vomera, i fer l’apperitivo al bar La Fonoteca.

Per acabar de rematat el dia, vam anar a sopar a la que s’ha convertit en la nostra pizzeria de referència de Nápols, la Trianon.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s