Adéu, Jerusalem

20131111-133632.jpgQuan vam tornar a Jerusalem vam haver d’agafar un taxi, ja que era Sabat i no funcionava el transport públic, per arribar al museu d’Israel, on havíem quedat amb la Míriam i en Carles, uns amics que hem fet aquí a Israel. Allí vam estar passejant pel museu fins que a les cinc ens van fer fora. Ja fosc, vam anar al centre a sopar tots cinc.

L’endemà vam decidir no passar per Tel-aviv sinó marxar directament cap a l’aeroport, així intentaríem entrar al mont dels temples, que obren de 7.30-10h, el problema és que pels no musulmans només es pot entrar per la porta que hi ha al mur de lamentacions. Vam arribar a les 9h i missió impossible! Entre la gentada que hi havia i els controls de seguret a les 10h van tancat portes i nosaltres quasi no ens havíem mogut. Hauríem d’haver-nos aixecat abans.

Vam acabar de passar el matí passejant pel casc antic i vam regalar-nos l’últim hummus i té amb menta al Lina (a les 11h del matí!!). A tres quarts de dotze vam tornar a fer cua per intentar entrar al mont del Temple, i a partir d’aquí van començar un seguit de despropòsits que semblava que ens faríen perdre el vol. Vam aconseguir entrar quan faltaven 20 minuts per tancar les portes, i sense passaport no ens deixàven entrar (jo no el tenia) i amb un instrument musical tampoc (la Montse en portava un), vam assegurar que anàvem juntes i els vam dir que els deixàvem l’instrument i que en 15 minuts el passàvem a buscar, el que no sabíem és que no podíem sortir pel mateix lloc on havíem entrar i vam haver de fer pena als de seguretat que ens van acompanyar i ens van fer sortir per una porta secundària, no sé què devien pensar veient-nos sortir amb dos militars.

Després corrents vam aconseguir arribar a la parada del trambia just quan arribara el tren, i com que no teníem temps de comprar el bitllet (en 10 minuts ens passaven a buscar per anar a l’aeroport) vam saltar a dins sense.

Vam arribar a quarts de quatre, dues hores i pico abans del bol, i innocents de nosaltres vam pensar que anàvem bé de temps, mentida! controls i més controls que per poc ens fan perdre el vol: les maletes totes obertes, tant les de mà com les de facturar, fins i tot ens van seguir perquè un cop revisades no les obríssim! interrogatoris perquè portàvem mocadors jordans i palestins (que si teníem família àrab, que si era per motius polítics, com es deia i on vivia la nostra família …), i etiquetes i més etiquetes a les bosses i als passaports, sense comptar les cues que es feien … el pitjor de tot és que sempre ens ho feien a una i l’altre estava fora sense saber què passava ni quan s’acabaria … ens van deixar anar a la porta d’embarcament 10 minuts abans que comencés a entrar la gent, increïble!

A part d’aquesta mala experiència a l’aeroport, ha estat un viatge fantàstic!!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s