Jerusalem, sorprenent

20131109-082920.jpgDesprés de deixar les coses al hostel vam decidir anar a donar un tomb pel mercat de Mahane Yehuda, el mercat, on es pot trobar tot allò que vulguis per menjar. Els mercats sempre són interessants, pots veure-hi la vida quotidiana, el dia dia dels llocs, i aquí ja vam poder començar a veure la diversitat que hi ha, ens va sorprendre molt veure molts homes amb kippa i bastantes noies amb un mocador envoltant els cabells.
Vam dinar al mateix mercat, l’hummus aquí és una mica diferent, més cremós.

Després vam baixar xino xano fins la ciutat antiga, resulta que les portes són més petites del que esperavem, i ens vam saltar la de Damasc, al final vam entrar per la d’Herodes, que entra directament al barri musulmà que ja estaven tancant les paradetes, total, que un forner, veient a dues guiris perdudes per aquells carrerons estrets va sortir i ens va indicar on era la via dolorosa, un dels carrers principals, i vam acabar a la zona armènia (el casc antic està dividit en 4 zones: cristiana, jueva, musulmana i armènia), on feien un festival medieval, amb balls, cançons i lluites de cavallers, curiós.

De tornada ens vam asseure en un bar a fer una cerveseta, és un luxe no haver de pensar si només hi ha homes, això és una cosa que no trobarem a faltar de Jordània.

L’endemà a les 9h del matí ja erem a la ciutat vella, preparades per descobrir la ciutat. Hem començat entrant per la zona cristiana, per la porta nova, al·lucinant! Hem vist grups de gent arrossegant una creu i cantant per la via dolorosa, fent el via crucis, i a l’església del sant sepulcre ja hem quedat amb la boca oberta, feligresos que es llançaven sobre els llocs com la pedra de la unció, o que feien cues d’unes hora per veure la capella copta, on se suposa que hi ha el sant sepulcre. A més a més era molt complicat trobar els llocs amb tanta gent, sense cap senyal i molt fosc … ha estat com una gincana! Hem estat la primera mitja hora anant pels llocs intenta t descobrir què eren. Després hem fet la via dolorosa, que són les estacions del via crucis, que ens ha portat a la zona jueva, on hem dinat.

Hem intentat entrar a l’esplanada de les mesquites, però com que era divendres no ens han deixat entrar, i hem anat a veure el mur de les lamentacions.

Després hem passat a recórrer la zona armènia i hem sortit fora de les muralles, anant per l'”últim camí”, que passa pel cementiri jueu, hem arribat al món de les oliveres on hem pogut entrar a l’església de les nacions i a l’hort de getsemaní, on diuen que hi ha oliveres mil.lenàries. No hem entrar a l’església de Maria Magdalena, només obren de 10 a 12h tres dies a la setmana.

Després d’aquesta caminada hem decidit buscar un restaurant que ens havia recomanat el noi que ens va portar a Massada, Lina, on en teoria fan el millor humus de Jerusalem, ha calgut que preguntéssim a tres persones però finalment l’hem trobat, molt bo! Ens ha anat d’un pèl, perquè tancaven aviat per ser divendres. El divendres a les 14h tanquen moltes coses, fins i tot el transport públic, i moltes botigues i restaurant cap a les 17h, la ciutat queda parada … Excepte el mur de les lamentacions, que és el dia que els jueus es posen les millors gales i van a resar, canten i ballen, se’t posa la pell de gallina!

Els més ortodoxos van de negre, amb un abric llarg i uns gorros rodons de pell, amb el cabell curt i dos rínxols al costat de cada orella, amb el llibre a la mà movent-se endavant i endarrera mentres preguen, les dones van de negre també, màniga llarga i faldilla sota els genolls, amb el cap rapat tapat o bé amb una perrica negre o amb un mocador lligat, increïble. Altres van amb pantalons i america a negre, camisa blanca, quatre fils que li surten de la camisa que porten sota i la kippa i les dones van amb la faldilla negre i el mocador al cap, aquests última semblava que fos més aviat una festa, cantaven i ballaven, mentre que els més ortodoxos estaven davant el mur fent cops de cap.

Avui per Jerusalem hem vist cristiana carregant creus per la via dolorosa, musulmants a terra pregant i jueus fent cops de cap davant em mur, veient aquests extrems te n’adones compte com de difícil és que ens posem d’acord …

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s