Jerash i Amman

20131101-212204.jpgVam arribar a Amman ja de nit, amb quasi una hora de retard, i entre les dues hores de diferència horària i l’emoció del moment, fins la una de la nit no ens vam dormir … 5,30h després el despertador ens va sonar, volíem marxar aviat a Jerash.

Després d’esmorzar hem agafat un taxi fins l’estació de nort on surten els busos cap allí. No hi havia quasi ningú, i els taxistes ens han començat a matxacar amb la frase: és divendres i no hi ha busos. Al cap d’una estona, tot i que sabíem que era mentida, hem decidit compartir un taxi amb una parella de rusos (que no han dit ni mu en tot el viatge) i 40 minuts després ja erem a les portes del complexe de Jerash. Impressionant!

Hem estat quasi 4 hores caminant, és immensa: l’arc d’adrià, l’hipòdrom, la porta sud i el fòrum, el temple de Zeus i el teatre sud, el carrer principal (el cardo maximus), les esglésies bizantines, el temple d’artemisa, la porta i el teatre nord … semblava que no s’acabés mai!

Cap a les quarts d’una hem anat a busca el bus per tornar a Amman. Semblava una missió impossible: les parades no estan senyalades, i estava ple de taxistes amb la frase que era divendres i no hi havia bus. Després de 30 minuts d’espera ha passat un bus i els propis taxistes l’han parat perquè pugéssim, ja han vist que no pensàvem agafar cap taxi 🙂

Un cop a Amman, amb un taxi hem pujat a la Ciutadella, res espectacular, però amb bones vistes de la ciutat. Mortes de gana hem baixat xino xano fins el restaurant Hashem, on ha coincidit que a la taula del costat hi havia 3 catalans, i, a part d’atipar-nos amb un menjar boníssim, hem fer petar la xerrada amb ells, quin fart de riure!

Per pair tant de menjar hem passat el que quedava de tarda passejant pels mercats del centre. I hem acabat a la pastisseria Habibah, comprant un sopar “dolç”, a base de pastes de fastucs i mel i una ració de Kanafa, tires de pasta sobre formatge amb almívar i fastucs a sobre, vaja, de règim.

Un cop descansades ens han vingut ganes d’anar a fer una cervesa, missió impossible. De fet ja hem tingut problemes per trobar un lloc on també s’hi veiessin dones … i em acabat fent un té amb menta. Em donava la sensació que aquí, almenys a la capital, no serien tant conservadors, no se si és la zona o què, però pràcticament totes van tapades i n’hem trobat més d’una i de dues tapades completament, vaja, que només se’ls veia els ulls.

Ara a descansar, demà marxem cap a Petra, i de camí ens pararem a varis llocs com Madaba o Karak.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s