Corcovado

IMG_3267L’endemà vam fer el primer tour que teníem contractat, el de la caminada pel refugi de Sirena al Parc Nacional de Corcovado. I ens va fer un dia espectacular! ni una gota!

No va estar malament, però sempre tenim la idea que veurem molts més animals, la veritat. Vam veure mones aranya i ardilla (aquestes eren les últimes de les quatre que hi ha a Costa Rica que ens faltaven), també tucans i altres aus, moltes aranyes (algunes de realment grosses!) i cocodrils. En teoria aquí també es poden veure tapirs, però només en vam veure les petjades.

Segons ens van explicar aquest és l’únic parc verge, o quasi, que queda a Costa Rica. La veritat és que és dels més espectaculars que hem vist, i això que només vam passejar per bosc secundari, que des dels anys 50 no es toca, i no pel bosc primari, que no s’ha tocat mai. Hi havia multitud de lianes, et donaven unes ganes depenjar-te d’elles i cridar a lo Tarzan … però ens vam contenir, la família americana que anava amb nosaltres s’haguessin pensats que estàvem sonats!

El viatge d’anada i tornada el vam fer en una barqueta, i vam poder veure un parell de dofins, balenes no. A la tornada, quan marxàvem resulta que una altra barca es va espatllar i ens vam haver d’embutir 14 guiris més 2 guies i 3 o quatre que portaven les barques en una. De tornada vam veure una tortuga immensa, però quan ens hi vam acostar resulta que estava morta, quina pena.

Aquella nit vam decidir sopar peix i vam acabar a un restaurant ben curiós de Drake, el Gringo Court. Un local amb quatre taules, on la beguda l’has de comprar tu al súper del costat i portar-la i que només tenen tres plats, aquella not ceviche, spaguettis i peix. Vam triar el peix, ens va dir quin era però ja ni ens recordem del nom, i com que ens van avisar que era gran el vam compartir, boníssim! El noi que el porta és americà i ens va explicar que treballava en un banc, i fa un any va decidir marxar a fer de voluntari al parc de Corcovado, ens va ensenyar unes fotos súper xules, i ara estava allí amb aquell mini-restaurant. Aquesta gent et fa reflexionar si val la pena viure sempre tant estressats, i treballar tantes hores … En tots els viatges acabem fent aquesta reflexió, i ens plantegen canviar … al cap d’un mes ja ni ens enrecordem, suposo que ara passarà igual …

L’endemà ens vam despertar a les cinc amb trons i pluja, i ens va fer mandra fer snorkel, a més a més ens feia por que el riu pugés i no poguéssim passar, o sigui que vam decidir anul·lar la sortida i marxar de la península de Osa. Quan vam arribar a la carretera asfaltada vam decidir que no ens aturaríem fins a San José, deixaríem el cotxe i aprofitaríem per estar un dia més a la costa caribenya. Ens vam aturar a esmorzar a un bar de la carretera que tenia wi-fi i vam canviar les dates del tour de tortuguero per mail, la mestressa es va posar a xerrar amb nosaltres i ens va explicar que era la mestra de Drake però s’havia agafat 6 mesos per intentar tirar endavant el bar i hostal que el seu pare havia comprat. La gent té unes ganes de xerrar …

El viatge ha estat més llarg del que esperàvem, però al final, després de patir una entrada horrorosa a San José, amb pluja i mooolts cotxes, hem pogut deixar el cotxe i ja som al hostel. Només ens queda sopar i esperar que ens vinguin a buscar demà al matí per marxar a Tortuguero.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s