Manuel Antonio

IMG_3256L’endemà, de bon matí, vam marxar cap a la costa del Pacífic, al Parc Nacional de Manuel Antonio. Unes cinc hores després ja estàvem a l’hotel preparats per passar la tarda a la platja del poble, amb la mala sort que es va posar a ploure a bots i a barrals quasi tres hores, o sigui que ens vam quedar amb les ganes.

Quan va parar vam anar a la platja i caminant caminant vam arribar a unes de les platges del parc nacional, de fet l’entrada està a 150 metres del poble, i vam poder donar un tomb i veure la posta de sol. Per la nit ens vam donar un homenatge menjant-nos un suculent ceviche de reig i un pargo rojo a la llimona.

L’endemà a quarts de vuit del matí ja érem al parc, aquest cop vam decidir no contractar cap guia perquè no és molt gran. Vam estar un parell d’hores pels camins i la veritat és que a part de llangardaixos se totes les mides no vam trobar cap animal més.

Aquest parc natural té platges on et pots banyar també, així que vam estar una estona a la platja més gran, i va ser tot un espectacle: uns mapaches van baixar i sigilosament intentaven agafar bosses de menjar dels turistes distrets, la gent havia d’anar amb pals per fer-los fora o fins i tot perseguir-los. Vam riure molt amb algunes situacions.

Allí mateix als arbres i palmeres de la platja va ser on vam veure monos caputxinos, que es disputaven el menjar amb els mapaches, i un parell de peresosos penjats dels arbres.

A les dues, després de dinar, vam marxar cap a la península de Osa, cap al parc Nacional de Corcovado.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s