El mont Cook i els llacs

Hem passat dos dies a la zona del Mt. Cook i els llacs i han estat genials, potser els millors paisatges que hem vist.

El primer dia vam arribar al migdia al hostel de la zona del Mont Cook (YHA Mount Cook) i allí ens van recomanar fer dues caminades, la primera, de 2 hrs al Kae Point on es veia molt bé el Mt. Cook, la muntanya més alta de l’illa, i la vall de Hooke, pero no feia massa bon dia,  ploviscava i hi havia boira, o sigui que les vistes espectaculars no van ser, pero el cami fins alla va estar molt bé, amb racons amb neu i tot.
Després vam anar a fer la segona, a la glacera de Tasmània, i aquesta ens va encantar! Vam poder veure el final de la glacera, vertical, que acaba al llac Tasmania, ple de icebergs.  Aquí sí que ens hi vam pasar estona, fins que el sol se’n va començar a anar i va començar a fer fred,  sort que al hostel hi havia sauna per entrar en calor. Era tot de fusta, molt xulo.

L’ endemà, que per fi va sortir el sol, vam baixar per la zona dels llacs, primer per Punakaki i despres per Tekapo, no se si és perquè era el primer cop que realment feia sol i calor que ens van agradar molt; això si, no hem pogut fer la foto típica del mont Cook reflexat al llac Punakaki, quan hem arribat al mirador estava tapat pels núvols, ja és mala sort …

Després dels llacs ja vam agafar el camí a Christchurch, fent abans, un tomb per la península de Banks, fins a Port Levy, passant per Diamonunt Harbour i Littelton. Una península molt muntanyosa, que no està malament, però comparat amb la resta del paisatge de Nova Zelanda no és res espectacular.

Al vespre volíem fer un tomb pel centre de Christchurch i sopar abans d’anar a l’aeroport a esperar el vol cap a Melbourne que sortia a les sis del matí, però ens hem trobat que el centre està enderrocat degut a un terratrèmol que hi va haver fa dos o tres anys, no queda res, ni l’església, per sort, al costat de l’hotel on vam dormir la primera nit sabíem que hi havia un bar-restaurant que estava bé i hi hem anat a veure cervesa Speight i a sopar, tot un encert, estava ple!

Amb això acabem Nova Zelanda, només hem vist una part, suposem que calen quatre setmanes per veure-la realment, però ja hem vist que és espectacular si parlem de paisatges, els pobles i les ciutats no tenen res d’especial. Hem trobat molta gent que hi està treballant uns mesos, i hem descobert que els menors de 31 anys poden demanar un permís de treball temporal per, creiem, el màxim d’un any, així es paguen els mesos de vacances a Oceania, no està pas malament … hem fet tard, ja som vellots.

Anuncis

3 responses to “El mont Cook i els llacs

  1. Hola guapis!!!…quina enveja..Noza Zelanda deu ser espectacular…ale,endavant cap a les australies…a nosaltres avui ja se’ns acaben les vacances…ara comencen las altres amb nenes.Molts petonets

  2. Plana-Riqué Family

    Aquests paisatges son maquíssim! Ja esperem veure fotos d’Australia!

    Sobretot penseu a agafar les xapes de les cerveses!! Apa- siau!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s