Sydney, passant per Pekin

Despres de 40 hores de viatge, 24 dins d’un avio, per fi vam arribar a Sydney! aixo si, fent una parada a Pekin de 10 hores, i vam tenir sort, et donen un visat gratuit de 24 hores si tens el bitllet pel proper vol, aixi que vam sortir a fer un cop d’ull a la Xina. Estavem tant cansats que despres de veure la famosa placa de Tian’anmen, impressionantment gran, amb uns carrers als voltants amb tants carrils que havies de passar per passos subterranis per a poder entrar i sortir, ah! i per controls, tot molt comunista vaja, vam decidir no entrar a la ciutat prohibida, sino anar a menjar unes empanadilles xines a l’unic restaurant que vam veure i tornar a l’aeroport a fer una migdiada, que encara ens quedava un vol de 12 hores. Per cert, no hi deuen haver masses turistes foranis, que no paraven de mirar-nos, i a l’Ad, fins i tot, li van demanar que es fes una foto aixecant un nen … molt kitsch tot plegat ja ja ja.

Finalment, a les 8 del mati, hora australiana, vam arribar a Sydney, i despres de deixar les maletes ens vam disposar a fer un tomb, george street amunt fins a l’opera, molt xula (pero ens l’imaginavem mes gran, la veritat), tambe vam creuar el riu pel harbour bridge fins a l’altre banda, impressionant! i vam fer cap a un parc d’atraccions com antic, que feia mitja por, nomes entrar havies de passar per sota les dents d’un pallasso d’aquells que fan por … Vam acabar veient com es comencava a fer fosc al parc botanic, molt xulo tambe. La veritat es que Stydney ens ha agradat molt, tot i el fred que hi fa quan se’n va el sol, i lo car que es tot, un cafe costa 3 dolars!!

L’endema, despres de dormir 15 hores seguides (estavem baldats del viatge) vam agafar el bus i vam anar a la platja de Bondi, a veure surfers i gent guapa fent esport, no se pas a que es dedicaven, pero semblava que visquessin la mar de be. Hi ha una passejada de 10 km anar i tornar que passa per unes altres tres platges, i pel que vam veure es el que utilitza la gent per fer footing i  fer exercici ja que pel cami vas trobant aparells per fer exercici, molt curios tot. Dinar i cap a l’aeroport, que a les sis de la tarda teniem el vol cap a Christchurch, a l’illa sud de Nova Zelanda, 4 horetes que ens van semblar molt curtes.