Quatre dies pel Regne Unit

L’últim cap de setmana de novembre havia de ser un cap de setmana tranquil, amb unes amigues, a Edinburgh, una ciutat de conte, amb el castell, el palau, els carrers de l’old town, … i les 1000 llegendes de la ciutat, i va acabar sent un cap de setmana de quatre dies pel Regne Unit degut a la neu. L’old i la new town, que van ser les zones que amb dos dies vam tenir temps de veure , van ser declarades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco al 1995.

El dissabte a les 11h vam tenir la sort de trobar un tour gratuït a la Royal Mile, en castellà, per l’old town, així vam poder veure: el castell (era un dia que la visita era guiada, tot i que no vam tenir temps d’entrar), la catedral de Saint Giles, els carrerons (“close” o “wind”), la Royal Mile, que uneix el castell amb el palau de Holyroodhouse i el parlament, el Grassmarrket, amb les seves tavernes, Victoria Street ,el monument a Walter Scott amb el mercat de Nadal i la pista de gel que hi havia als peus, … i escoltar el munt llegendes i curiositats de la ciutat: els bars on J.K. Rowling va escriure els llibres de Harry Potter, la hisòria del gos Greyfiars Bobby, els noms dels bars de Grassmarket, … Va ser una llàstima no trobar hora per visitar el Mary King’s Close.

L’Apartament, al Ballantrae Hotel, el teníem a la New Town, darrera Princess Street. La New Town, construida al segle XVIII, és totalment el contrari de l’old town, una zona construida de manera ortogonal, amb jardins entre mig, i molt tranquila, excepte les zones més comercials de George i Princess Street.

El diumenge, després de les últimes compres i més visites (Princess Street, el parlament, el museu … ), convençudes de marxar, vam fer el que ens pensàvem que seria l’últim dinar a Edinburgh al A room in the town, … però no, estava nevant com mai es veu que ho havia fet i ens van cancel·lar el vol, i aquí va començar l’odissea del retorn …

No vam trobar vols per l’endemà (o eren impagables), i, com que tampoc era segur que l’aereoport estigués obert, vam decidir agafar un tren fins a London a primera hora, a les 7h (5 hores), el dilluns. Al tren, gràcies a l’ajuda d’alguns viatgers que ens van deixar un portàtil i un IPad amb connexió a Internet, vam trobar un vol pel dimarts a la tarda London-Girona, per tant, teníem 24 hores per donar un tomb per la City

Un cop instal·lades a l’hotel Balmoral, un hotelet a Sussex Garden Street, portat per una gallega molt peculiar, i havent dinat un fish and ships al The Victoria Pub, vam posar-nos “manos a la obra”: la tarda per Oxford Street i Carnaby Street i el dimarts pel matí cap a Picadilly Circus i el Big Ben, no sigui dit que no tinguéssim la foto del mític rellotge! I per la nit, a veure el 5-0 del Barça-Madrid!

Tot que va començar a nevar fort, de fet, 5 hores després de marxar cap a Girona, van tancar l’aeroport, vam poder marxar de Gatwick a les 15h … tot i l’enrenou dels avions i dels transports, van ser quatre dies per riure molt 🙂

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s